1.1. Seleccionar 3 obres pictòriques  i analitzar els següents aspectes:

• Utilització d’un sol color o paleta reduïda (pintura monocroma, estudi del clarobscur).
• Analogia cromàtica (colors adjacents al cercle cromàtic, concepte d’harmonia). 
• Interacció entre complementaris.
• Temperatura cromàtica. 

Aprofitant que s’acaba de commemorar el Dia Internacional de les Dones, vull dedicar aquest treball a tres obres de tres dones artistes.

Cada una de les tres obres, les presento seguint aquest esquema:

1. Imatge de l’obra que vull analitzar.
2. Imatge de l’obra convertida en blanc i negre per eliminat els matissos I la saturació, i deixar només el valor..
3. Extracció dels colors del cercle cromàtic, per comprovar la seva posició al cercle cromàtic i entendre les combinacions de colors (monocromàtiques, anàlogues, complementàries, triàdiques, games de color…). Hornung, David. Investigación del color. A: Hornung, David. Color: curso práctico para artistas y diseñadores. Londres: Promopress, 2012. p. 20-37. ISBN 9788492810055
4. Fitxa tècnica
5. Anàlisi (basat en les lectures prèvies proposades pel PAC2)

.

Títol: Autoretrat com a al·legoria de la pintura
Títol original: Autoritratto come Allegoria della Pittura
Artista: Artemisia Gentileschi (1593, Roma, Itàlia- 1654, Nàpols, Itàlia)
Any: 1638–1639
Museu: Royal Collection
Tècnica: Oli sobre tela

Gentileschi utilitza una paleta cromàtica reduïda, molt característica de la pintura barroca.

Predominen sobretot els marrons, ocres, vermellosos apagats, verds (en la seva gama de colors) i els tons de la pell, amb un fons molt fosc que accentua el contrast amb les zones il·luminades.

En aquesta pintura també es pot observar una certa harmonia cromàtica basada en colors propers, especialment entre els ocres, marrons i verds foscos, que es troben relativament propers dins del cercle cromàtic. Aquesta proximitat contribueix a crear una composició cromàtica cohesionada i equilibrada, que reforça la unitat visual de l’obra.

No hi ha una presència clara de colors complementaris; el protagonisme cromàtic recau sobretot en el contrast entre llum i ombra, propi del clarobscur característic del barroc.

Pel que fa a la temperatura cromàtica, hi ha una combinació de colors càlids i freds. Els ocres, marrons i tons de la pell aporten calidesa a la figura, mentre que els verds foscos introdueixen un contrapunt més fred. Aquest equilibri contribueix a destacar la figura sobre el fons i a reforçar l’efecte dramàtic de la il·luminació.

.

Títol: Autoretrat en el 6è aniversari de noces
Títol original: Selbstbildnis zum 6. Hochzeitstag
Autora: Paula Modersohn-Becker
Any: 1905
Museu: Museen Böttcherstraße
Tècnica: Oli sobre tela (101,8 × 70,2 cm)

Modersohn-Becker utilitza una paleta cromàtica reduïda, basada principalment en tons ocres, groguencs, marrons, alguns verds molt suaus i el blanc.

En aquesta pintura es pot observar una clara analogia cromàtica, ja que molts dels colors utilitzats es troben propers dins del cercle cromàtic, especialment entre els grocs, ocres i verdosos. Aquesta proximitat cromàtica genera una harmonia visual suau i equilibrada, característica de moltes obres de l’art modern de principis del segle XX.

No hi ha una interacció clara entre colors complementaris, ja que la composició es basa sobretot en tons càlids. Els ocres i grocs del cos només contrasten lleugerament amb els matisos verdosos i desaturats del fons, gairebé no s’aprecia el contrast cromàtic, ja que és molt suau. Es pot apreciar clarament en la conversió de la imatge en blanc i negre.

Pel que fa a la temperatura cromàtica, predominen clarament els colors càlids.

També es pot observar una variació de valors, on els tons més clars apareixen a la pell i a la tela blanca de la part inferior, mentre que els tons més foscos defineixen contorns i zones d’ombra. La saturació és moderada i els colors apareixen lleugerament apagats, fet que contribueix a l’atmosfera calmada i continguda de l’obra. A més, es produeixen gradacions subtils de color en la pell que ajuden a modelar el volum del cos.

Dins d’aquesta gamma cromàtica destaquen alguns accents de color, com el taronja del collaret o el marró fosc dels cabells, que ressalten lleugerament per la seva saturació.

També destaca el blanc de la tela que cobreix la part inferior del cos, que aporta lluminositat i contrasta amb els tons càlids predominants.

La paleta es basa principalment en la gamma del groc, amb variacions d’ocres i marrons, que corresponen a colors terciaris. Aquests tons provenen de modificacions del groc en valor i saturació, cosa que contribueix a una sensació de naturalitat i senzillesa en la representació.

.

Títol: Disc Portugal
Títol original: Disque Portugal
Autora: Sonia Delaunay (Gradzihsk, Ucrania, 1885- París, França, 1979)
Any: 1915
Museu: –
Tècnica: Témpera sobre paper (27 × 20.7 cm)

(més…)

Adjunto el meu esbós de la PAC 1.

Abans d’arribar a aquesta versió definitiva, he hagut de realitzar dos esbossos previs, ja que inicialment em va costar entendre bé el funcionament dels cercles cromàtics (colors primaris, secundaris i terciaris). Fins que no he interioritzat el que se’m demanava exactament, no he estat capaç d’organitzar correctament l’esquema.

Espero que ara sigui clar i correcte.

____________________

PRIMERA PART: 

1.1. ESBÓS DE L’ENUNCIAT: Realitzar un cercle cromàtic de 12 colors (primaris, complementaris i terciaris) i la seva escala de valor

1. Plantejament de com dibuixaré el cercle cromàtic.

2. Plantejament de com dibuixaré el cercle cromàtic amb les seves característiques, adaptant-lo a la “plantilla A”.

3. Plantejament de com dibuixaré el cercle cromàtic amb les seves caracteríques, adaptant-lo a la “plantilla A”. ZOOM,

4, Aplicació del cercle cromàtic a un DINA 3, que serà que que utilitzaré pel treball definitiu.

5. Esquema de 5, Esquema de la preparació dels colors secundaris (o complementaris) i terciaris.

5, Marcar esquemàticament dins del cercle on pintaré en cada color (primari, secundari i terciari) i com anirá cap a lluminositat (amb l’aplicació progresiva del negre) o cap a la saturació (amb l’aplicació progresiva del blanc).

7. Presentació esquemàtica de com hauria de quedar la “plantilla b”.

1.2. ESBÓS DE L’ENUNCIAT: Realitzar sis cercles d’anul·lació del color.

Per a mi, aquesta part ha estat molt difícil i m’ha costat interioritzar la idea del que succeix en aquests cercles de colors. En realitat, abans de fer l’esbós per presentar a la preentrega, he hagut de realizar dos esbossos previs.

1, Dibuixar esquemàticament com quedaran els 6 cercles distribuits en 3 foles (2 cercles per foli), amb les seves característiques. Pintar amb amb un color primari cada foli, a partir del qual es realitzar l’exercici.

2. Aplicar els dos cercles sobre una cartolina DINA 3, sobre la qual realitzaré el treball definitiu.

3. Repetir-ho sobre les 3 cartolines DINA 3, deixant-les a punt per al treball definitiu,

4. Marcar esquemàticament a quin formatget començaré a aplicar cada color pur (formatget número 1), on, després d’aplicar progressivament la barreja amb el seu complementari, hauria de pintar l’absència de color (formatget 12).

5. Esquematitzar el següent pas de l’exercici 1.2. Primer, preparar els secundaris. Després, triar un color primari i barrejar-lo amb el seu complementari. Al primer cercle (*), mostrar com aniré apagant el color primari a base d’anar-lo barrejant progressivament amb el seu complementari fins a arribar a l’absència de color.

6. Esquematitzar com en el segon cercle, un cop aconseguida l’anul·lació de colors, farem l’efecte invers, afegint, de nou i progressivament,  el color primari.  L’objectiu és que al formatge 12 del segon cercle hi hagi pintat el color pur.

7. Mostra de la progressió de com haurien de quedar els 6 cercles. Veient que als primers, s’inicia amb el color pur i s’acaba amb l’anul·lació de colors. En canvi, als segons cercles succeeix el contrari: s’inicia amb l’absència de color i acaba amb el color primari.

8. 1r intent. Fallit! Suposo que el meu esquema està malament. Sort de la pre-entrega!

SEGONA PART: Síntesi additiva (colors llum) – El cercle cromàtic amb GIMP

Començo entregant les captures de pantalla del procés de construcció del cercle cromàtic amb GIMP. He procurat documentar tants passos com ha requerit l’exercici, amb la voluntat de mostrar l’evolució completa del treball.

Treballar amb GIMP no m’ha resultat especialment costós, ja que fa uns anys vaig ser alfabetitzadora digital a les Antenes de les Biblioteques de Barcelona, on utilitzava aquest mateix programa per ensenyar imatge digital. Aquesta experiència prèvia m’ha permès moure’m amb certa seguretat dins l’entorn del programari.

Dit això, m’ha semblat especialment interessant observar l’evolució del cercle cromàtic: començar pels colors primaris RGB, continuar amb les seves combinacions per obtenir els secundaris i complementaris, i finalment desenvolupar el cercle complet amb les seves degradacions de lluminositat i saturació. Aquest procés m’ha ajudat a entendre de manera més estructurada la lògica interna de la síntesi additiva del color.

És cert que prefereixo els exercicis més creatius i expressius; no obstant això, reconec que aquest treball m’ha permès aclarir conceptes fonamentals en el meu primer contacte sistemàtic amb l’organització del color.

Aquesta darrera imatge és el jpg,. després d’exportar el treball!

_______________________________________________________________

Afegeixo les proves que he fet a continuació tant del cercle cromàtic de 12 colors com dels sis cercles d’anul·lació del color.

Cercle cromàtic_

(Durant el procés he estat sense mòbil, així que he anat fent fotos amb els que em deixaven: un mòbil d’algú, una tablet que també em van deixar… i tot I que procurava compartir-les cada vegada al meu Google fotos, veig que algunes fotos no es décries compartir bé i s’han perdut).

Anul·lació del color:

Aquí vaig fer el cercle groc + complementaris. Al cercle que vaig commençar pel complementari, a mesura que afegia groc, m’acostava al groc en lloc d’anar cap a l’anul·lació de color. Suposo que perquè hi havia poca base de complementari:

Així que vaig tornar a fer-ho, i ha sortit una mica millor:

Lo mateix em va passar amb el magenta i complentari, al iniciar el cercle amb el complementari, anava cap al magenta i no pas cap a l’anul·lació:

Al repetir-lo, ha anat millor:

El darrer cercle, amb l’experiència dels altres dos, he posat més quantitat de guash i m’ha sortit a la primera: