Bona nit!

Comparteixo el treball fet fins ara. Tinc uns quants dubtes (que també he afegit al document pdf per pensar-hi jo mateixa com a document de treball):

• A l’apartat 2.1, hem de crear la paleta amb GIMP d’una o de tres obres? A les indicacions posa “Triar una obra pictòrica que us atregui pel seu color (de les que apareixen en el material “Procediments, tècniques pictòriques i usos del color. Evolució i desenvolupament” [Wordpress, capítols 1, 2 i 3], o bé 3 obres que, encara que no apareguin…”.
• Tampoc tinc gaire clar com hem de fer les anotacions RGB de l’apartat 2.2. He vist que alguns companys heu agafat els vuit colors de la paleta i heu fet una captura de pantalla dels indicadors RGB. És això el que hem de fer?
• Entenc que per a l’apartat 3.1. hem d’agafar la paleta de colors del 2.1., imitar-la en CMYK i fer-la servir per a l’exercici?

Moltes gràcies!

Laia

1.1. Seleccionar 3 obres pictòriques  i analitzar els següents aspectes:

• Utilització d’un sol color o paleta reduïda (pintura monocroma, estudi del clarobscur).
• Analogia cromàtica (colors adjacents al cercle cromàtic, concepte d’harmonia). 
• Interacció entre complementaris.
• Temperatura cromàtica. 

Aprofitant que s’acaba de commemorar el Dia Internacional de les Dones, vull dedicar aquest treball a tres obres de tres dones artistes.

Cada una de les tres obres, les presento seguint aquest esquema:

1. Imatge de l’obra que vull analitzar.
2. Imatge de l’obra convertida en blanc i negre per eliminat els matissos I la saturació, i deixar només el valor..
3. Extracció dels colors del cercle cromàtic, per comprovar la seva posició al cercle cromàtic i entendre les combinacions de colors (monocromàtiques, anàlogues, complementàries, triàdiques, games de color…). Hornung, David. Investigación del color. A: Hornung, David. Color: curso práctico para artistas y diseñadores. Londres: Promopress, 2012. p. 20-37. ISBN 9788492810055
4. Fitxa tècnica
5. Anàlisi (basat en les lectures prèvies proposades pel PAC2)

.

Títol: Autoretrat com a al·legoria de la pintura
Títol original: Autoritratto come Allegoria della Pittura
Artista: Artemisia Gentileschi (1593, Roma, Itàlia- 1654, Nàpols, Itàlia)
Any: 1638–1639
Museu: Royal Collection
Tècnica: Oli sobre tela

Gentileschi utilitza una paleta cromàtica reduïda, molt característica de la pintura barroca.

Predominen sobretot els marrons, ocres, vermellosos apagats, verds (en la seva gama de colors) i els tons de la pell, amb un fons molt fosc que accentua el contrast amb les zones il·luminades.

En aquesta pintura també es pot observar una certa harmonia cromàtica basada en colors propers, especialment entre els ocres, marrons i verds foscos, que es troben relativament propers dins del cercle cromàtic. Aquesta proximitat contribueix a crear una composició cromàtica cohesionada i equilibrada, que reforça la unitat visual de l’obra.

No hi ha una presència clara de colors complementaris; el protagonisme cromàtic recau sobretot en el contrast entre llum i ombra, propi del clarobscur característic del barroc.

Pel que fa a la temperatura cromàtica, hi ha una combinació de colors càlids i freds. Els ocres, marrons i tons de la pell aporten calidesa a la figura, mentre que els verds foscos introdueixen un contrapunt més fred. Aquest equilibri contribueix a destacar la figura sobre el fons i a reforçar l’efecte dramàtic de la il·luminació.

.

Títol: Autoretrat en el 6è aniversari de noces
Títol original: Selbstbildnis zum 6. Hochzeitstag
Autora: Paula Modersohn-Becker
Any: 1905
Museu: Museen Böttcherstraße
Tècnica: Oli sobre tela (101,8 × 70,2 cm)

Modersohn-Becker utilitza una paleta cromàtica reduïda, basada principalment en tons ocres, groguencs, marrons, alguns verds molt suaus i el blanc.

En aquesta pintura es pot observar una clara analogia cromàtica, ja que molts dels colors utilitzats es troben propers dins del cercle cromàtic, especialment entre els grocs, ocres i verdosos. Aquesta proximitat cromàtica genera una harmonia visual suau i equilibrada, característica de moltes obres de l’art modern de principis del segle XX.

No hi ha una interacció clara entre colors complementaris, ja que la composició es basa sobretot en tons càlids. Els ocres i grocs del cos només contrasten lleugerament amb els matisos verdosos i desaturats del fons, gairebé no s’aprecia el contrast cromàtic, ja que és molt suau. Es pot apreciar clarament en la conversió de la imatge en blanc i negre.

Pel que fa a la temperatura cromàtica, predominen clarament els colors càlids.

També es pot observar una variació de valors, on els tons més clars apareixen a la pell i a la tela blanca de la part inferior, mentre que els tons més foscos defineixen contorns i zones d’ombra. La saturació és moderada i els colors apareixen lleugerament apagats, fet que contribueix a l’atmosfera calmada i continguda de l’obra. A més, es produeixen gradacions subtils de color en la pell que ajuden a modelar el volum del cos.

Dins d’aquesta gamma cromàtica destaquen alguns accents de color, com el taronja del collaret o el marró fosc dels cabells, que ressalten lleugerament per la seva saturació.

També destaca el blanc de la tela que cobreix la part inferior del cos, que aporta lluminositat i contrasta amb els tons càlids predominants.

La paleta es basa principalment en la gamma del groc, amb variacions d’ocres i marrons, que corresponen a colors terciaris. Aquests tons provenen de modificacions del groc en valor i saturació, cosa que contribueix a una sensació de naturalitat i senzillesa en la representació.

.

Títol: Disc Portugal
Títol original: Disque Portugal
Autora: Sonia Delaunay (Gradzihsk, Ucrania, 1885- París, França, 1979)
Any: 1915
Museu: –
Tècnica: Témpera sobre paper (27 × 20.7 cm)

(més…)